Dimecres, 20 De Setembre De 2017
Diputat Garriga, 3 Noves de Segre, Les Valls d'Aguilar - 25795
Telèfon: 973-387086
Fax: 973-387085

Història

Presentació del Muncipi

El terme municipal de les Valls d'Aguilar és situat a la dreta del Segre, entre aquest riu i el barranc de Gavarret, que fa de límit amb el Pallars Sobirà. Al nord, s'estén fins al port del Cantó i al sud-est arriba fins al congost de Tresponts. Travessen gairebé tot el terme els rius de la Guàrdia i de Pallerols, que s'uneixen a Noves i desemboquen al Segre; a ponent, el riu Major porta les aigües a la Noguera Pallaresa. L'escarpat de la major part del territori contrasta amb la suau plana de Taús, a 1.500 metres d'altitud

El romànic

#404#

Els monuments romànics del terme es caracteritzen per les seves línies senzilles i austeres. Santa Elena de Trejuvell, Santa Esteve de la Guàrdia i Sant Martí de Taús formen part de la Via Romànica, ruta transfronterera del romànic pirinenc. També són romàniques Sant Bartomeu de Malgrat, Sant Martí de Berén, la Concepció de Miravall i Santa Llogaia de Bellpui. L'església de Sant Lluc d'Anyús és preromànica.

Situació i presentació

Foto

El municipi de les Valls d'Aguilar té actualment una extensió de 124,53 km2, després que el 1972 li foren annexats els termes propers de Castellàs, de la Guàrdia d'Ares i de Taús. Oficialment hom denominà aquest nou municipi les Valls d'Aguilar, nom que no és prou adequat, ja que, si bé comprèn la vall del riu de la Guàrdia o d'Aguilar i les de la seva conca (el riu de Castellàs i el de Solans), Taús pertany a la conca de la Noguera Pallaresa i no a la d'Aguilar. El terme municipal de Noves de Segre afronta a llevant amb el del Pla de Sant Tirs i amb 1'enclavament dels Castellins (Montferrer i Castellbò); al SE ho fa amb Fígols i Alinyà, amb 1'enclavament de Baridà (del municipi del Pla de Sant Tirs) i amb el terme de Cabó; al SO el pic de Matella separa 1'Alt Urgell (i per tant els termes de Cabó i de Noves de Segre) del Pallars Jussà (la Torre de Cabdella) i del Pallars Sobirà (Gerri de la Sal). A ponent, Noves de Segre termeneja amb Gerri de la Sal i Soriguera (ambdós del Pallars Sobirà), mentre al Nord afronta amb 1'extens terme de Montferrer i Castellbò. El terme comprèn el poble de Noves de Segre, cap del municipi i, a més, els pobles i llogarets d'Argestues, Berén, Bellpui, Biscarbó, Castellàs, els Castells, Espaén, la Guàrdia d'Ares, Junyent, Miravall, Nyus, Taús i Trejuvell, la major part dels quals pateixen greus processos de despoblament. La principal via de comunicació entre els pobles del terme és la carretera local que parteix de la C-1313, a llevant de Noves de Segre, i ressegueix la vall del riu d'Aguilar i la capçalera del Riu Major fins a arribar als Castells. Pistes forestals asfaltades o de terra comuniquen la resta dindrets del terme municipal amb la carretera principal. El sector de Castellàs, tradicionalment vinculat al Pallars Sobirà, es connecta a la N-260 poc abans d'arribar a Sort. El terme municipal sarticula en tres valls principals, al llarg de les quals es distribueixen les diferents poblacions del terme. La vall principal és la vall del riu d'Aguilar (o de la Guàrdia, o de la Guardiola). En aquesta vall vessa les aigües la vall del riu de Castellàs, 1'altra gran vall del terme. Finalment, al sector més ponentí, apareix la vall del Riu Major, només en la seva capçalera, que pertany geogràficament a la conca de la Noguera Pallaresa i no a la del Segre. A llevant el terme s'integra dins de la vall del Segre; el sector muntanyenc, molt accidentat, es troba situat a ponent. Hom pot distingir dos grans blocs orogràfics: el que tanca el municipi pel SO i el que divideix la vall de Castellàs de les del Riu Major i riu d'Aguilar. Del sector sud-occidental del municipi, cal esmentar especialment la serra de Prada i la serra d'Ares. A la serra de Prada, al sector sud-occidental del municipi, dins 1'antic terme de Taus hom troba el Serrat del Bou (termenal també amb la Guàrdia d'Ares), els Clots de Favà (per sobre dels 1.600 m) i el cap de Matella o del Prat d'O1ient (1.895 m), contraforts de tramuntana del massís de Boumort, del qual forma part la serra de Prada. Aquesta serra continua a llevant per la ja esmentada serra d'Ares. Com a punts culminants d'aquesta destaquen el serrat de 1'Espasa i el Pla Redon (1.880 m), el cap del Clot de la Coma i la Creueta (on hi ha el dolmen dit d'en Lluís). Vora la Font de la Caubella (1.770 m) neix el torrent de Baridà, dit antigament de Vall Llòbrega, termenal amb 1'enclavament de Baridà (el Pla de Sant Tirs) Dividint les valls meridionals (riu d'Aguilar i Riu Major) de la vall de Castellàs, hom troba un seguit delevacions, contraforts del massís de Boumort, que actuen també de separació entre les depressions del Segre i de la Noguera Pallaresa. En destaca la serra de Taús (1.970 m) amb la Solana d'Aran i 1'Ereta de Mollet, un dels límits occidentals del terme; també cal esmentar els pics del Venut (1.793 m), del Minguet (1.633 m) i de Montcau (1.791 m), i el puig de Mata-rosa (1.529 m) o de Sant Quiri (1.475 m), al damunt del qual hi ha lermita del mateix nom. Al sector nord-occidental del terme, separant-lo de Soriguera (Pallars Sobirà) i de Montferrer i Castellbò, cal esmentar la serra de Soriguera (la pedra del Cantó i el coll del Cantó, al vèrtex de tramuntana, de 1.766 m, amb la Rasa, 1.788 m, i el pui d'Adrall, 1.721 m). Altres accidents d'aquest sector són Coma la Vall (1.813 m), 1'Obac, el serrat de Pous i el Punt Redó (1.531 m). El terme, que, llevat del sector de ponent, s'integra a 1'alta vall del Segre (riu que forma el límit de llevant del municipi), té com a curs fluvial principal el riu de la Guàrdia o d'Aguilar, que és format per diversos rierols que neixen als vessants dels sistemes orogràfics ja esmentats (serra de Prada, serra de Taus, etc.). D'aquests barrancs es destaca, a la capçalera, el barranc de 1'Óssa o de Tragó, que neix sota la serra d'Ares, entre aquesta i la de Prada. Sota aquesta darrera serra es forma la Rambla Fonda de Piquer que, amb el barranc de Tragó, forma el del Llop. Aquest i el dels Prats (dit a la capçalera, sota el Venut, barranc de les Canals) conflueixen sota el serrat de 1'Espasa per a formar el riu de la Guàrdia, que desguassa directament al Segre. L'afluent principal del riu de la Guàrdia és, però, el barranc de Castellàs, que neix sota Sant Sebastià de Buseu i que en el seu camí rep per 1'esquerra el riu de Solans i el de Guils. Finalment, el sector sud-occidental del terme és drenat per la capçalera del Riu Major (el barranc de Taús, amb el seu afluent el barranc de la Vall, i el barranc de Sant Sebastià de Gavarret), que aboca directament les seves aigües a la Noguera Pallaresa.

Història

L'esment documental més antic de Noves data de l'any 839, moment en què es parla d'un camí que anava cap a aquesta localitat. Al segle següent apareix diversos cops en la documentació la vila de Noves. El 948 1'abat Sunyer i la comunitat de Santa Maria de la Grassa venen al bisbe Guisad d'Urgell 1'alou que tenia a Noves. El 953 el dit bisbe dóna a Santa Maria de la Seu d'Urgell, perquè ho tingui després de la seva mort, 1'alou que tenia i que podria tenir a Noves. El mateix prelat el 975 adquiria del jutge Miro un altre alou a Noves. El bisbe i 1'Església d'Urgell, doncs, posseïen béns a Noves. Posteriorment, però, la senyoria del lloc i del terme passa als vescomtes de Castellbò, als quals pervingué, potser, pels Caboet. Que aquests hi posseïen dominis, es dedueix d'un judici del 1022 pel qual es lliura al bisbe d'Urgell 1'alou que Adalbert de Noves li havia cedit en penyora dels sous que Arnau de Caboet devia al pontífex. Dins del vescomtat, Noves era un lloc de la batllia de la Vall d'Aguilar, que pertanyia al quarter de Castellbò. A Noves hi residia normalment el lloctinent del batlle de la vall. A la primeria del segle XVI era castlà de Noves Jaume Abella d'Organyà, bé que ho solia ser Galceran Noves de Castellbò. El castlà havia de tenir cavall i armes per a la senyora vescomtessa de Castellbò. La part alta de l'actual municipi, per la seva banda, estava conformat pels antics termes de la Guàrdia i Taús. El castell de la Guàrdia està documentat l'any 1078, en una donació del comte Ermengol IV d'Urgell al comte Ramon V de Pallars Jussà. L'any 1180 Ermengarda de Taús concedí la meitat d'aquest castell a la seva filla Arnaua de Caboet i al seu marit Bertran de Tarascó. Casada en segones núpcies amb el vescomte Arnau de Castellbò, Arnaua, darrer membre del llinatge dels Caboet, renuncià a favor d'aquest tots els seus béns, entre ells el castell de la Guàrdia i el seu terme, que passà a integrar-se així dins de l'entramat feudal del vescomtat de Castellbò. Dins d'aquest vescomtat, la Guàrdia i els pobles del seu terme, Anyús, Ausàs, Espaén i Trejuvell, amb altres llocs i masos, formaven la batllia de la Vall d'Aguilar, el batlle de la qual, que ho era de Castellbò, residia normalment a Noves. La batllia de la Vall d'Aguilar era integrada al quarter primer del vescomtat o quarter de Castellbò. Per la seva part, els llocs de Taús i els Castells són documentats el 1094 al testament de Guillem de Taús. El 1106 apareix, al costat de personatges vinculats al comtat d'Urgell, un Ramon Guillem de Taús que no se sap si és el mateix que testà el 1094 o bé un fill seu. Entre el 1131 i el 1157 es documenta Bernat de Taús i el 1169 Arnau de Taús. Sembla que aquest darrer seria el pare de la ja esmentada Ermengarda de Taús, que es casaria amb Arnau de Caboet. L'antic terme de Castellàs, junt amb Biscarbó també pertanyia al vescomtat de Castellbò a la sortida de l'Edat Mitjana, dins del quarter de Castellbò, i amb aquest revertí a la corona un cop extingida aquesta senyoria l'any 1548. Per la seva part, Junyent i Mesons formaven part del vescomtat de Vilamur, i sota aquesta adscripció passaren a formar part del patrimoni dels ducs de Cardona. Tots aquests antics termes esdevingueren al segle XIX els municipis de Noves de Segre, la Guàrdia, Taús i Castellàs. Aquest darrer, segons la Ponència de la Divisió Territorial de l'any 1932, passaria a formar part de la comarca del Pallars Sobirà, a diferència dels altres tres que romandrien a l'Alt Urgell. Finalment però, arran de la política de fusions municipals promoguda pel govern central a partir de la dècada de 1960, els quatre antics municipis s'integrarien en una nova entitat municipal amb capitalitat a Noves de Segre, que seria coneguda amb el nom de Valls d'Aguilar i que seria inclosa íntegrament a la comarca de l'Alt Urgell.

Mapa Web