Nuclis

Noves de Segre	ACCÉS A Noves s'hi arriba seguint la carretera LV-5134 que s'inicia a la palanca de Noves. El poble es troba a dos quilòmetres i mig passat el pont. DESCRIPCIÓ Poble disposat en un vessant sobre la confluència dels rius de la Guàrdia i de Pallerols. Antigament era un lloc fortificat i les cases feien muralla, com encara es pot intuir de l'actual distribució viària. Al capdemunt del poble hi ha una plaça de nova construcció davant del nou edifici de l'ajuntament de les Valls d'Aguilar. L'església parroquial de Sant Serni es troba a mig vessant, aproximadament allà on conflueixen el nucli més antic del poble amb els barris de construcció més recent. Els principals exponents de l'arquitectura tradicional es concentren a la part alta del poble, amb cases adosades de dos o més plantes amb cobertes de teula de doble vessant, moltes d'elles reformades o en vies de reformar-se. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL El primer esment de la vila de Noves es troba en la determinació dels límits d'una venda de terrenys de la vall d'Elins a favor del bisbe Sisebut l'any 839. Se seguiran altres esments documentats als segles IX, X, XI i XII, d'una manera continuada. Tot sembla apuntar que la possessió i la jurisdicció de la vila de Noves fou en un primer moment dels senyors de Caboet, dels quals passà a Castellbò. A l'inici del segle XVI el lloc de Noves estava integrat a la batllia de la vall d'Aguilar del quarter de Castellbò, i era la residència del lloctinent del batlle de la vall i d'un dels tres cònsols en què era partida la vall. A mitjan segle XIX tenia quaranta-vuit cases i dos-cents cinquanta-sis habitants. Així mateix, era cap d'un municipi que englobava els pobles d'Argestues, Berén, Bellpui, Malgrat i Miravall. ELEMENTS PATRIMONIALS PROPERS Sant Serni de Noves, Molí del Piques, Forn de guix de Cal Jou, Castellot de Noves, Roure del Capdevila, Perer de Cal Bernadí.
Taús	ACCÉS Per arribar a Taús cal prendre la carretera LV-5134 que surt de Noves en direcció a Taús i Els Castells passant per la Guàrdia. El poble es troba a la capçalera del riu Major, a uns vint-i-cinc quilòmetres de Noves. DESCRIPCIÓ Poble aturonat al voltant de l'antic castells de Taús, actualment en ruïnes, situat a la capçalera del riu major, vora del barranc de Taús. El caseriu que concentra principalment el vessant meridional del truó i està articulat per una xarxa de carrers perpendiculars al perfil del vessant, units per carrers transversals força costeruts. Predominen les cases d'estil tradicional, amb parets de pedra vista i cobertes de teula de doble vessant. Dins d'aquest conjunt, l'església parroquial de Sant Julià se situa a mitja vessant. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL El primer esment documental de Taús fa referència al seu castell, i és de l'any 1094. Consta com a propietat de la família dels Taús, fins a la seva unió amb els Caboet, a mitjan segle XII. De la mà dels Caboet el lloc passaria al vescomptat de Castellbò, els titulars del qual adquiriren a l'any 1226 una sèrie de drets que encara quedaven a mans d'altres famílies. L'any 1519 Taús era una de les batllies del vescomptat de Castellbò, i al poble hi residia un lloctinent del batlle. A mitjan segle XIX hi vivien cenciquanta-dues persones distribuïdes en vint-i-set cases, i era cap de municipi. ELEMENTS PATRIMONIALS PROPERS Sant Julià de Taús, Sant Martí de Taús, Sant Cristòfol de Taús, Castell de Taús, Masia de Taús, Clots del trumfos de les Mates de Taús, Noguer de la Masia de Taús.
Trejuvell	ACCÉS Seguint la carretera de Noves a la Guàrdia, a uns catorze quilòmetres de Noves, passat el coll de Mu, hi ha unt trencall a mà esquerra que dóna accés al poble de Trejuvell. DESCRIPCIÓ Poble situat en un replà inclinat al vessant del Montcau, enlairat sobre la riba esquerra del riu de la Guàrdia. Al centre del poble hi ha l'església de Santa Elena, exempta i envoltada per un ample espai obert del qual es distribueix el caseriu. Les cases són de dimensions notables. Dues cases presenten grans balconades de fusta cobertes pel ràfec de la teulada o per un teuladet de doble vessant afegit a la façana. Bona part de les cases estan abandonades. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL L'esment documental més antic del lloc de Trejuvell correspon a l'any 1085, i no és fins l'any 1159 quan apareixerà documentat el seu castell. A mitjan segle XIII hi ha documentada l'adquisició de la totalitat dels drets d'aquest castell per part del compte Roger IV de Foix, vescompte de Castellbò. A començaments del segle XVI el lloc de Trejuvell es trobava a la batllia de la vall d'Aguilar del vescomptat de Castellbò. A mitjan segle XIX hi havia 8 cases i hi vivien quaranta-dos habitants. en aquest moment formava part de la Guàrdia. ELEMENTS PATRIMONIALS PROPERS Santa Elena de Trejuvell, Pedrera de Coll de Mu, Ausàs, Sant Serni d'Ausàs.
Els Castells	ACCÉS S'hi accedeix per la carretera LV-5134 que surt de Noves, passa per la Guàrdia i Taús i, arriba al poble d'Els Castells per continuar en direcció a Baén i a Gerri de la Sal, al Palars Sobirà. El poble és a uns trenta quilòmetres de Noves. DESCRIPCIÓ Poble aturonat en un esperó rocós socat al seu per per diverses torrenteres, una de les quals divideix el poble en dos nuclis. Originàriament les cases se situaven a redòs del castell, les restes del qual són fragmentàries i en molt mal estat, i estan supeditades a modernes estabulacions construïdes en el seu emplaçament. L'església de Santa Maria està construïda a un nivell inferior del castell, en el vesant de l'esperó. Les cases estan agrupades en el vessant, són generalment petites i cobertes amb llossats de doble vessant. ELEMENTS PATRIMONIALS PROPERS El castell d'Els Castells apareix documentat en una donació del compte Ermengol VII al bisbe d'Urgell Bernat Sanç l'any 1159. Formava part de la comptoria de Taús dins la qual, de la mà de la pubilla Arnaua de Caboet, acabaria revertint al patrimoni del vescomptat de Castellbò a partir del seu matrimoni amb Arnau de Castellbò l'any 1185. L'any 1226 el vescompte Roger Bernat II de Bastellbò adquirirà els drets d'aquest castell, junt amb altres de la comtoria, que restaven a mans del noble pallarès Pere d'Orcau. L'any 1519, al Spill consta el castell d'Els Castells com a part integrant de la batllia de Taús, dins del quarter de Castellbò d'aquell vescomptat, i ostentava la seva castlania junt amb la de Taús Joan d'Aguilar. A mitjan segle XIX hi vivien quaranta-dos habitants. ELEMENTS PATRIMONIALS PROPERS Santa Maria d'Els Castells, Castell d'Els Castells, Molí del Greu, Mare de Deu de la Guia.
Espaén	ACCÉS Seguint la carretera de Noves a la Guàrdia, a tres quilòmetres més amunt del llogaret d'Anyus i a quatre del trencall de Mivravall, es troba el poble d'Espaén. DESCRIPCIÓ Poble en vessant situat en un coster a la riba dreta del riu de Castellàs. Les cases són de tamany modest, amb parets majoritàriament de pedra vista. Les cobertes són de teula i a doble vessant. L'esglèsia de Sant Serni es troba a la part inferior del poble. A l'entrada d'Espaén, vora la carretera de Noves a Taús, hi ha un cobert on es carregaven les llaunes de la llet destinades a les indústries làcties de la Seu d'Urgell. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL L'any 1159 es documenta un castell d'Espaén en la donació de les fortificaicons pertanyents al vescomptat de Castellbò, i es trobava dins de la batllia de la vall d'Aguilar del quarter de Castellbò. A mitjan segle XIX Espaén consta com a lloc agregat a l'ajuntament de la Guàrdia, amb una població de 30 habitants. ELEMENTS PATRIMONIALS PROPERS Santa Eulàlia d'Espaén, Sant Serni d'Espaén, Anyus, Sant Lluc d'Anyus.
Junyent	ACCÉS Seguint la carretera de Noves a Taús, després del trencall de Miravall, hi ha una altra trenca a mà dreta que porta a Castellàs seguint la vall del riu homònim. Deprés de Castellàs trobem Junyent. DESCRIPCIÓ Poble aturonat a la confuència de la llau de la Devesa amb el torrent de Freixa, amb el caseriu organitzat al voltant de l'església de Sant Esteve, ubicada al capdemunt. Els carrers són bastant empinats, alguns del quals amb graons. Les edificacions, són en general, de dimensions modestes, amb cobertes de llossa de doble vessant amb els ràfecs força prominents en relació a la façana i parament de pedra vista. A l'interior de poble hi ha la petita capella de Sant Antoni Abat, adossada a una de les cases. L'entrada del poble arribant de Castellàs està presidida pel gran casal de Cal Xira. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL Al document de l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell hi consta el lloc de "Coniuncta", que s'ha identificaqt com a Junyent. Els anys 1024 i 1025, "ipsos Iunents" és esmentat com alímit de la vila de Llacunes. Al segle XIV, el lloc formava opart del vescomptat de vilamur i, com a tal, passà als Cardona. ELEMENTS PATRIMONIALS PROPERS Sant Esteve de Junyent, Sant Antoni Abat de Junyent, Mesons, Cal Xira, La Torre, Molí d'en Pauet.
La Guàrdia d'Ares	ACCÉS Per accedir a la Guàrdia cal agafar la carretera de Noves a Taús. El poble es troba a uns vint quilòmetres de Noves, a la part alta de les Valls d'Aguilar i a l'entrada dels plans de Taús. DESCRIPCIÓ Poble aturonat a l'esquerra del riu de la Guàrdia, amb el caseriu concentrat al vessant sud-occidental, que és el menys abrupte. Al capdemunt del poble hi ha les restes del castell, amb l'església de Sant Esteve al costat. Les cases del capdemunt del poble formaven un recinte enmurallat al voltant de l'església i el castell, al qual s'accedia a través d'un portal de mig punt encara visible actualment. Les cases presentaven originàriament paraments de pedra vista i cobertes de teula de doble vessant. Al vessant del turó hi ha feixes on encara s'hi conreen horts. Entre la part vella superior i la part més moderna a l'inferior, hi ha l'edifici de les escoles, construït l'any 1936 i convertit posteriorment en local social. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL El lloc de la Guàrdia apareix esmentat per primera vegada a l'any 1004, tot i que el castell devia ser força més antic pel fet que l'indret era un important nus de comunicacions entre el Pallars i la vall del Segre. El castell apareix al testament d'Arsendis, esposa d'Arnau Mir de Tost, l'any 1078. Més endavant figura com a part integrant de la comdoria de Taús, i l'any 1199 Ermengarda de Taús en feia donació a Arnau de Castellbò. A partir d'aquest moment, el castell formaria part del vescomptat de Castellbò fins a l'extinció d'aquesta demarcació. L'any 1519 figura a l'Spill com a part integrant de la batllia de la vall d'Aguilar, dins del quarter de Castellbò d'aquest vescomptat. A mitjan segle XIX era cap de municipi i tenia 114 habitants.
Miravall	ACCÉS A set quilòmetres de Noves en direcció a la Guàrdia, es troba, a mà dreta, el trencall que mena al poble de Miravall. Cal seguir la carretera que surt d'aquest trencall tres quilòmetres, deixant a mà dreta la pista que va cap a Sant Quiri i Berén. DESCRIPCIÓ Poble en vessant amb una part del nucli ubicat sobre un penyal prominent a l'esquerra del riu de Castellàs. Les cases són d'un tamany notable, són exemptes i presenten una coberta de doble vessant i parament de pedra vista. Tenen petites finestres quadrangulars i alguns balcons no prominents i amb baranes de fusta en algun cas tornejades. La casa més gran, situada just sobre de l'espadat, presenta una galeria de finestres en arc rebaixat, actualment paredada, orientada a llevant. La part del poble ubicada sobre l'espadat concentra els habitatges, mentre que les estructures agràries es troben en retirades, culminades per una torre colomera. L'església de la Mare de Deu de la Concepció, adossada a una casa, es troba més o menys a la meitat. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL Durant la baixa edat mitjana, Miravall fou una senyoria del vescomptat de Castellbò, els titulars del qual retenien tota la jurisdicció del lloc, i era integrat, dins la divisió administrativa del vescomptat, a la batllia de la vall d'Aguilar, dins del quarter de Castellbò. A mitjan segle XIX consta que hi havia dues cases habitades, entre les quals s'hi aplegaven onze veïns. ELEMENTS PATRIMONIALS PROPERS Mare de Deu de la Concepció de Miravall, Colomer de Miravall, Cal Masover de Miravall, Castell de Miravall, Santa Margarida de Miravall, Mas del Paraire, Immaculada Concepció del Mas del Paraire, Hàbitat troglodític del Paraire.
Berén	ACCÉS Per arribar la poble de Berén cal prendre a Noves la carretera que s'enfila cap a la vall de Pallerols. A cinc quilòmetres de Noves s'agafa un trencall a mà esquerra que duu al poble. DESCRIPCIÓ Poble situat en vessant amb un penyal al centre coronat per l'antic castell, reconvertit actualment en casa. Un carrer travessa la totalitat del nucli urbà de la part alta a la part baixa, deixant a llevant el castell i la capella de Sant Antoni Abat. A la part alta del poble, hi ha l'edeifici de l'antiga escola, i en una situació prominent i encara més amunt, l'antiga església parroquial de Sant Martí. Les cases presentaven originàriament coberta de llosa rogenca de doble vessant que ha estat substituïda progressivament per materials moderns o pissarra gallega. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL L'esment més antic de Berén apareix a l'acta de consagració de la carretera de la Seu d'Urgell, del segle X, i a partir d'aquest moment el topònim va apareixent de forma periòdica a la documentació dels segles XI i XII. L'any 1190 la roca de Berén apareix com a dependència del castell de Castellbò i a començaments del segle XVI el lloc forma part de la batllia de la vall d'Aguilar del quarter de Castellbò, dins del vescomptat de Castellbò. A mitjan segle XIX hi consten cinquanta-quatre veïns distribuïts en dotze cases, i forma part del municipi de la Guàrdia. ELEMENTS PATRIMONIALS PROPERS Castell de Berén, Sant Antoni Abat de Berén, Sant Martí de Berén, Sant Quiri i Santa Julita, els roures del Trillar Vell.
Biscarbó	ACCÉS S'hi pot accedir pel port del Cantó o bé des de Castellàs, seguint la pista que va en direcció nord-oest i que, mig quilòmetre aigües avall de Junyent trenca bruscament cap a llevant. El poble de Biscarbó es troba a uns quatre quilòmetres d'aquesta trenca. DESCRIPCIÓ Es troba en vessant situat en un coster a l'esquerra del riu Solans. Les cases són d'un tamany mitjà, amb paraments de pedra vista, ben treballats i cobertes de llosa de doble vessant. Les finestres orientades a migdia, són tancades amb porticons de fusta. A la part superior del poble es troba l'església de Sant Martí, situada al centre de la plaça. A aquesta mateixa alçada del conjunt hi ha una casa que presenta un pas elevat sobre un arc rebaixat. La majoria de les cases estan restaurades i adaptades a segona residència, la majoria respectant els materials tradicionals. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL Al segle XI apareix el topònim de Biscarbó en dues donacions dels anys 1024 i 1045 fetes al terme de Llacunes. Al segle XVI consta al Spill com a lloc que formava part de la batllia de Castellàs, dins del quarter de Castellbò. A mitjan segle XIX Biscarbó formava part del municipi i de la parròquia de Castellàs. Segons el treball de Madoz, el poble comptava l'any 1845 amb tretze cases i cinquanta-cinc habitants. ELEMENTS PATRIMONIALS PROPERS Sant Martí de Biscarbó, Dolmen de Biscarbó.
Castellàs del Cantó	ACCÉS Seguint las carretera de Noves a Taús, passat Bellpui i Miravall, hi ha un trencall a mà dreta que porta a Castellàs seguint la vall del riu homònim. El poble es troba a uns sis quilòmetres de la trenca. DESCRIPCIÓ Poble situat en un replà més o menys inclinat sobre la confluència de la llau del Fener del Mingo amb el riu de Castellàs. La fesonomia del conjunt està molt condicionada per Cal Cervós, un gran casal fortificat d'època moderna ubicat al centre del poble, en una posició preeminent. L'església de Santa Maria, situada davant de Cal Cervós, és una construcció exempta que ha patit una sèrie de modificacions recents a causa de l'obertura de la carretera que parteix el nucli en dues parts. Les cases són d'un tamany més o menys modest, amb coberta de doble vessant i ràfecs de fusta força sortits en relació amb les façanes. La majoria tenen parament de pedra vista. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL Segons el testimoni de l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, antigament l'indret de Castellàs s'anomenava "Serbaos", topònim que s'ha mantingut com a nom de la casa més important del poble, i no és fins al segle XII que es comença a documentar la forma actual. Cal Cervós fou alçada sobre una fortificació anterior que es documenta a l'any a l'any 1146 en el testament de Pere de Montferrer. El lloc fou infeudat a Berenguer de Vilamur l'any 1230. Posteriorment els feudataris el van vendre com a franc alou a Roger IV de Foix el 1253. L'any 1519 l'indret formava part de la batllia de Castellàs, dins del quarter de Castellbò, al vescomptat homònim. A mitjan segle XIX era cap de municipi i s'hi documenta una població de setanta-quatre habitants. ELEMENTS PATRIMONIALS PROPERS Santa Maria de Castellàs, Cal Cervós, Molí del Cervós, Pont de Castellàs.
Argestues	ACCÉS Per arribar a Argestues cal prendre la carretera que des de Noves s'enfila per la vall de Pallerols. El poble es troba a vuit quilòmetres de Noves. DESCRIPCIÓ Nucli situat en un replà a mitja alçada del vessant meridional de la vall de Pallerols, format per un nombre reduït de cases de gran tamany amb era adossada i coberta de doble vessant, originàriament de llosa rogenca, substituïda progressivament per materials moderns i pissarra gallega. El llogaret havia romàs abandonat durant anys i recentment s'ha recuperat en gairebé la seva totalitat com a residència rural. L'església es troba a l'extrem meridional del poble. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL El primer esment documental del lloc d'Argestues data de l'any 904. A partir d'aquest moment el topònim apareix amb periodicitat a la documentació dels segles X, XI i XII. A començaments del segle XVI l'indret forma part de la vall d'Aguilar del quarter de Castellbò, dins del vescomtat de Castellbò. A mitjan segle XIX Argestues formava part de l'ajuntament de Noves i hi vivien tretze habitants. ELEMENTS PATRIMONIALS PROPERS Santa Coloma d'Argestues - Fossa de Plan - Cabanell - Roures d'Argestues - Fòssils de l'era primària.
Bellpui	ACCÉS A tres quilòmetres de Noves seguint la carretera de Taús hi ha un trencall a mà dreta, que surt d'un revolt molt pronunciat, d'on surt una pista encimentada d'uns cinc-cents metres que mena a Bellpui. DESCRIPCIÓ Bellpui és un poble en vessant organitzat en dos nuclis separats, el més extens dels quals es troba a ponent. Aquest darrer es distribueix al voltant d'una plaça pavimentada recentment. El caseriu està parcialment abandonat i presenta un aspecte força heterogeni: hi ha diversos habitatges de segona residència amb coberta de pissarra, pedra vista i tancaments de fusta junt amb altres que mantenen, amb més o menys afegitons moderns, l'aspecte tradicional amb coberta de teula i parets arrebossades amb morter de calç. Coronant l'espai central entre els dos nuclis del poble es troba l'església de Santa Llogaia. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL Cap a la baixa edat mitjana, Bellpui pertanyia a la jurisdicció dels vescomtes de Castellbò. Dins d'aquest vescomtat s'integrava a la batllia de la Vall d'Aguilar del quarter de Castellbò. A mitjan segle XIX Bellpui pertanyia a l'ajuntament de Noves i comptava amb sis cases. ELEMENTS PATRIMONIALS PROPERS Santa Llogaia de Bellpui - Malgrat - Sant Bartomeu de Malgrat - Castell de Malgrat - Dipòsit de pedra de marbre de Bellpui.
Anyus	ACCÉS Seguint la carretera de Noves a la Guàrdia, un quilòmetre més amunt del pont i la trenca de Miravall, es troba el llogarret d'Anyús, encerclat per un revolt que fa la carretera. DESCRIPCIÓ Antic llogarret reduït actualment a una sola casa habitada amb diverses dependències agroramaderes adossades. El conjunt és en vessant, es troba a l'extrem d'un prat en un coster sobre el riu de Castellàs i es troba pràcticament encerclat per la carretera de Noves a Taús. A l'interior del conjunt hi ha la petita església de Sant Lluc d'Anyús i, envoltant aquest element central, les diverses edificacions, totes elles amb paraments irregulars de pedra vista i amb cobertes de llosa a una o dues vessants. La casa dedicada a habitatge presenta una coberta de teula a doble vessant. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL L'única menció que es coneix del lloc d'Anyús en època medieval es troba a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, amb tots els dubtes que genera el fet que la grafia que apareix en aquest document és "Aniano". Al capbreu de 1493-1494 del vescomtat de Castellbò i a l'Spill, redactat el 1519, apareix el lloc o mas d'"Enús". Madoz afirma l'any 1845 que Anyús era un llogaret de 31 veïns repartits en 7 cases.