La Via Romànica
La Via Romànica, ruta transfronterera del romànic pirinenc, transcorre transversalment des de Perpinyà fins a Bassella. És a dir, des de la Mediterrània fins al començament de les terres planes de Ponent. El recorregut segueix primer la vall del riu Tet per enllaçar amb la del Segre, formant un corredor natural amb un únic obstacle orogràfic, el coll de la Perxa, si fa no fa a la meitat de camí. La ruta travessa les comarques del Rosselló, el Conflent, la Cerdanya i l'Alt Urgell.
La zona pirinenca que comprèn la Via Romànicaconstitueix un territori amb característiques físiques molt semblants i posseeix unes arrels culturals comunes que es remunten al començament de l'edat mitjana.
L'actual línia fronterera que s'estén al llarg del Pirineus poca cosa té a veure amb les divisions polítiques d'aquella època. Les comunitat d'ambdues vessants de la serralada mantenien uns nexes sòlids, tant de llinatges feudals i d'administració religiosa, com de relacions humanes i comercials. Parlem, per tant, d'una mateixa cultura, els vestigis de la qual han arribat fins als nostres dies expressats en centenars de monuments romànics. Es tracta, per tant, d'un conjunt monumental força homogeni i alhora ric en matisos, singulars i atractius, que abasta una zona pirinenca perfectament definida.
A l'hora d'analitzar l'arquitectura romànica de l'Alt Urgell hem de parlar d'un abans i un després del bisbe sant Ermengol, figura clau de l'evolució de l'art romànic, no solament en aquesta comarca sinó també en gran part de l'anomenada Catalunya Vella. El tarannà emprenedor de sant Ermengol va permetre traçar una de les vies de penetració més importants de les formes llombardes en l'arquitectura catalana del segle XII.
Pel que fa al municipi de les Valls d'Aguilar, el patrimoni arquitectonic del romànic és 21 monuments, dels que en destaquem 3 en aquesta Via Romànica.
Aquests monuments en són:
SANTA ELENA DE TREJUVELL
La parròquia de Trejuvell (Trasiuvelli), apareix documentada per primer cop l'any 1085, mentre que la citació més antiga de l'església de Santa Elena o de Santa Creu de Trejuvell és de 1312, per bé que el temple hauria estat constuït durant la primer meitat del segle XI.
L'edifici és d'una sola nau, coberta amb un embigat de fusta i capçada per un absis trapezoïdal. A la façana sud es conserva, paredada, la porta original, mentre que l'accés actualés a la façana de ponent. Pel que fa a les finestres, en trobem una de doble esqueixada propo de l'arc presbiteral, i dues més a l'absis, actualment paredades.
SANT ESTEVE DE LA GUÀRDIA
El lloc de la Guàrdia és documentat des de l'any 1004, mentre que l'any 839 ja apareixia una església dedicada a Sant Esteve.
L'edifici és d'una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per dos arcs torals i capçada per un absis semicircular que s'obre a través d'un arca presbiteral. La nau original ha estat modificada en diverses èpoques amb la construcció de dues capelles rectangulars cobertes amb volta de canó, l'afegit d'una segona nau i l'allargament de tot el conjunt. La porta actual se situa a migdia. El campanar és d'espadanya i s'alça sobre la façana de ponent.
SANT MARTÍ DE TAÚS
El poble de Taús i l'església de Sant Martí es troben documentats per primer cop en un testament de l'any 1094.
L'edifici és d'una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil lleugerament apuntat i reforçada per dos arcs torals que arrenquen de pilastres adossades als murs. L'absis de base semicircular és precedit per un arc presbiteral en el qual s'obren dos nínxols rectangulars. La porta original, en arc de mig punt i paredada des d'antic, és a la façana sud. L'accés actual es troba situat a la façana de ponent. Hi ha dues finestres de doble esqueixada, una al mur sud i una altra al centre de l'absis.
Per a més informació, us podeu adreçar al Consell Comarcal de l'Alt Urgell i a les oficines de turisme de la Seu d'Urgell, Organyà i Tuixén.